dilluns, 10 d’agost del 2009

Galilea

Abans d'anar a dormir, el primer dia, comento amb la Marina, la meva companya d'habitació si li faria gràcia anar a laudes. Em contesta que sí, cosa que significa que ens hem de llevar 3/4 d'hora abans que la resta, però en fi, ja tindrem temps de dormir!.
Ens llevem que encara no són les set i ja es del tot clar! Ens vestim corre-cuita i fem cap a l'entrada. Som poquets els valents pero enfilem carrer amunt per anar cap a la basílica de l'Anunciació. I quan hi arribem sorpresa la nostra! Ens trobem amb un mosaic de la mare de Déu de Montserrat! Ostres, un signe de catalanitat en ple Natzaret! Al.lucimen. Resem els laudes a sota del mosaic per sentir-nos més a prop de casa i quan acabem, correm per tal d'esmorzar una mica i començar el nostre peregrinatge.
Agafem l'autobús i amb la primer cosa que em quedo es que el senyor conductor ven ampolles d'aigua. Tres per dos euros. Penso "carai amb l'autobusero, ven aigua i tot", i sort! perque mai tant hem begut tanta aigua.
Arribem a la muntanya de les benaurances, i tot i que encara no són les nou del matí, la xafogor és impresionant. No es d'extranyar estem a la vall del llac Tiberíades, o mar de Galilea. Celebrem l'eucaristia a la muntanyaamb el nostre amic que durant aquest dies no ens deixarà: lo ventall!.
De camí cap al llac, parem al lloc del miracle dels pans i peixos. Per la part que em toca, demano de llegir la lectura referent a aquest miracle. Continuem i parem al llac Tiberíades, a TAGBA, i com que fa moltíssima calor, poseme els peus en remull.Seguim camí i parem a CAFARNAUM, ciutat de Sant Pere, una de les primeres cutats on Jesus va començar a predicar.
Després canviem de mitjà de transport i pujem a un desl vaixells que hi ha per tal de fer una travessia pel llac. Sorpresa la nostra que issen la Senyera i ens posen per megafonia el cant dels Segadors.
Fa una xafogor impresionant i estem cansats, així que el Padre mos porta a dinar a un restaurant que hi ha a la vora per tal que degustem el "Peix de Sant Pere". Pobre peix més feo no pot ser, i al ser un peix d'aigua dolça és una mica insípit. I per postres,... DÀTILS! Però no dàtils embolicats amb cansalada, o dàtils de la Nuri del Manet, no,.... DÀTILS frescos, boníssims!.
A la tarda prosseguim cap a HAIFA a veure el Monte Carmelo. És un lloc magnífic! Es veu el Mediterrani i l'església m'ha recordat a la capella que tenen les monges del col.legi, a Móra on hi ha la M.D. Carme. Aquí s'anomena STELLA MARIS (estrella del mar).
És divendres i de camí cap l'hotel, veiem el començament del Shàbat hebreu.
Sopem i anem a resar vespres a l'església de la Nativitati després,....hem sortit a prendre algo.