dimarts, 4 d’agost del 2009

Móra-Manresa-Prat-TelAviv-Natzaret

Doncs sí, totes aquestes vil.les en menos de 48 h!
Bueno, va comencem.
Vaig marxar de Móra, sense maleta perque en Jordi me l'havia agafat perque ell marxava diumenge amb lo cotxe, dimarts 16 destinació Manresa perque dimecres havia quedat amb una compi de feina.
Dijous dia 16 a les 6.15 vig marxar carregada cap a l'aereoport del Prat. Val a dir que en aquelles hores un se pensaria que no hi han gaire gent pel món, que s'aniria tranquilet per la carretera, pero anavem equivocats. Tot i així vaig arribar mitja hora abans de l'acordada. Allà vaig anar coneixent a la gent del grup que aniríem de peregrinació. Em va fer moltíssima il.lusió trobar-me amb una noia de Reus que feia més de deu anys que no veia. També mos van donar la bossa de l'agència HALCON PEREGRINACIONES que no podia ser més discreta que d'un roig llampant, i ens van avisar de les preguntes que mos farien los israelites abans de facturar.
I així va ser, fèiem cua i anàvem passant en grups de dos per tal de que un xicot, en el meu cas, mos fes una sèrie de preguntes relacionades amb la nostra visita a l'estat israelià. "Quin es el motiu del viatge?" "Qui li ha fet la maleta?" "Coneix o li han donat algun encàrrec per alguna persona que viu a l'estat israelià?",....I allà vinga anar contestant més nerviosos que menos.
Val a dir, que el noi que em va fer les preguntes me les va realitzar en un català correctíssim.
Un cop facturades les maletes, au, cap dalt. Per primera vegada a l'arc de metalls no em va pitar res yuju! I després a tornar a fer cua per passar l'aduana. Com sempre vam agafar l'hora en que el/la policia de torn estava esmorzant o bé al vàter. Paciència. I mentres fèiem cua, un altre cop per embarcar vam conèixer a la mare del jugador de l'espanyol Ben Sahar, una dona en trempada.
I per fí! Estàvem tots i totes dins de l'avió!!!! Bé, una mica més i mos toca anar a l'ala de tant detràs que estàvem però,...... no! Va estar molt bé el joc d'asientos, perque com que no mos coneixiem pos vam fer amistat amb los companys que teníem asentats al costat, i com que es un vol de quatre hores pos imagineu-se lo bé que mos ho vam passar!
I vam arribar a Tel Aviv a les cinc i mitja de la tarde. I quin aeroport més xulo! I vinga cap a buscar les maletes. Però abans, havíem de passar per l'aduana. I com sempre només hi havia una xica que controlava los passaports no israleians. I la xica pos no tenia ganes de treballar i fei una cara,..... en fí, me sembla que la cara de no vulguer treballar i que t'arribin cinquanta persones de cop deu ser igual a tot arreu, així que ja se la podeu imaginar. Així que li dono el passaport molt alegrement amb un somriure de felicitat, per a ver si s'animava la xica, i me pregunta en anglès perque he anat a Israel. I jo que amablement li contesto "peregrination" (amb angles accent de Móra) i ella que no m'entèn, i jo pos que hi torno, i que res, en francès del profe Miguel, i que tampoc, i claro una ja esta cansada de tant "peregrination" en tants idiomes així que me al final me giro als meus companys tot preguntant-los com carai li puc dir que estic de peregrinació que no sóc cap terrorista islamista ni coses per l'estil. I Amb molt mala gana, me posa lo sello al passaport.
Bueno, ara només queda la maleta.
Pero com que no hi ha gaire trànsit aèri, les maletes són ràpides i de seguit cap a l'autocar que mos porta a Natzaret.
Allà arribem, mos donen les habitacions, pugem les maletes sopem a corre cuita i anem a donar una volta per acabar fent la missa a la Casa Nova dels franciscans a davant mateix de l'esglèsia de l'Anunciació.
Un cop acabada la missa, anem a prendre un geladet en un bar proper a l'hotel. I despres a dormir, que déu n'hi do lo trajin que tenim.

2 comentaris:

Xavi ha dit...

Ei...ja veig que poc a poc..ara sols has d'anar penjant fotos i tal.
Per cert que el noi treballi en una companyia aerea israelita no vol dir que no sigui del El Masnou ;)

ha dit...

Estimat Liviano,
pel que fa a les fotos, estic intentant fer un picassa amb cara i ulls, je.
I respecte al xic d'ELAL (es així com se diu la companyia) dubto que sigui de El Masnou, perque li vaig preguntar d'on era i em va dir que era de Jaffa i que feia tres anys que vivia a Barcelona i que havia après català amb aixó dels voluntaris per la llengua.