A "tornai". Manresa

Ja torno a ser a Manresa.
De fet, esta última setmana he estat aquí i m'he perdut les festes de Móra. Bueno no del tot perquè lo safareig sempre te corresponsals i agències fiables que l'informen de les notícies mitjançant teletipos, je je.
En principi havia de ser una setmana per que poc a poc tot tornès a la normalitat, però ha estat una setmana caòtica. Lo safareig està de mudança i no vegeu com està tot.
En fin, demà tot tornarà a la normalitat. Però una normalitat cruel, perquè a Manresa demà és FESTA! (Val a dir que la festa major s'escau com a Móra).
Així que demà aniré a buscar el bus i potser em trobo amb els que encara tenen ganes de gresca, je.
Us confesso que em fa una mica de pal. No per anar a treballar, sino el fet de començar a fer petons de preguntar, què tal? com anat? de que tothom faci les mateixes preguntes inútils, compromeses i imbècils, a gent que no et cau bé. Trobo que el dia te una certa similitud amb la nit de cap d'any.
En fin, ja us ho contaré.

Jocs II. Leire Olaberria

Ahir, com és costum estos últims dies, cap allà a les deu de la nit, miro aquell programa que fan que se diu "Conexión Pekín", que en dos horetes t'informen de tot allò que ha pasat durant el dia a la ciutat olímpica. Com que es un programa fet per Radio Televisión Española, ja us podeu imaginar que bàsicament és un programa "roig" (per aixó me'l miro, jurjurjur).
Bueno pos resulta que lo país veí va tornar a guanyar una medalla i si voleu que us sigui sincers, em vaig emocionar, sense que m'arrivès a caure la llagrimeta. Sí, em vaig emocionar perquè primer de tot va ser una dona qui la va guanyar, i aoxó sempre m'emociona. També em vagi emocionar perquè ho va fer damunt d'una bicicleta, esport masclista, però sobretot em va emocionar perque té 31 anyets, o sigui com jo d'aqui no gaire. És a dir que les xiquetes que ja no som tant xiquetes podem guanyar medalles olímpiques!
Si senyor!........ Amb un parell,........... d'ovaris.
Felicitats

Jocs Olímpics que no Olimpíades

Una de les coses bones que tenim cada quatre anys són els JJOO. I, sí, ja sé que aquest any es celebren en un país poc olímpic, però bé, tots els països en tenen dret no?
Recordo quasi tots els jocs des de Móscú 80, quan encara teníem la tele en blanc i negre, la tele en color no va arribar fins dos anys més tard a casa amb alló del Narajito, fins als actuals que els veiem en alta definició. Però el que més m'ha marcat no han estat els jocs en sí, si no el fet de que Barcelona es proclamés ciutat olímpica pels jocs dels 92.
Era el dia 16 d'octubre del 86. La "senyo" ens va dir que mirésim la tele a ver quina ciutat sortia escollida, i clar, el que diu la mestra quan tens 9 anys es sagrat i aixó vaig fer: mirar la tele. I com que només hi havia tres canals, perque el 33 anava quan volia, només podia significar que ho feien a la "segona" que es lo canal friki per exel.lència.
I vet aquí que ma mare a la cuina, fent lo dinar, i jo al menjador mirant la tele, sento que el Samarach diu alló de: "A la ville de,.... Barcelone, España"
A la tarda, evidentment, com que tots havíem vist lo mateix, vam fer com una mica de monogràfic verbal olímpic. I clar, com que les mestres no som tontes, je je je, se'ns va proposar de fer un treball sobre el tema, on vam descobrir la petita gran diferència entre jocs olimpics, que són els quinze dies de competició i les olimpíades, que es el temps que passa entre dos jocs olímpics.

EIS!!!!

HOLA
Per fi m'he decidit a escriure una mica les meues ventures i desventures per estos móns de deu.
Així que aquí me teniu.