Una de les coses bones que tenim cada quatre anys són els JJOO. I, sí, ja sé que aquest any es celebren en un país poc olímpic, però bé, tots els països en tenen dret no?
Recordo quasi tots els jocs des de Móscú 80, quan encara teníem la tele en blanc i negre, la tele en color no va arribar fins dos anys més tard a casa amb alló del Narajito, fins als actuals que els veiem en alta definició. Però el que més m'ha marcat no han estat els jocs en sí, si no el fet de que Barcelona es proclamés ciutat olímpica pels jocs dels 92.
Era el dia 16 d'octubre del 86. La "senyo" ens va dir que mirésim la tele a ver quina ciutat sortia escollida, i clar, el que diu la mestra quan tens 9 anys es sagrat i aixó vaig fer: mirar la tele. I com que només hi havia tres canals, perque el 33 anava quan volia, només podia significar que ho feien a la "segona" que es lo canal friki per exel.lència.
I vet aquí que ma mare a la cuina, fent lo dinar, i jo al menjador mirant la tele, sento que el Samarach diu alló de: "A la ville de,.... Barcelone, España"
A la tarda, evidentment, com que tots havíem vist lo mateix, vam fer com una mica de monogràfic verbal olímpic. I clar, com que les mestres no som tontes, je je je, se'ns va proposar de fer un treball sobre el tema, on vam descobrir la petita gran diferència entre jocs olimpics, que són els quinze dies de competició i les olimpíades, que es el temps que passa entre dos jocs olímpics.
Nit blava
Fa 6 anys
1 comentari:
O limpiada con balleta, o limpiada con estropajo relucira su sarten con detergente "cascajo".
Mortadelo dixit.
Publica un comentari a l'entrada