Jocs II. Leire Olaberria

Ahir, com és costum estos últims dies, cap allà a les deu de la nit, miro aquell programa que fan que se diu "Conexión Pekín", que en dos horetes t'informen de tot allò que ha pasat durant el dia a la ciutat olímpica. Com que es un programa fet per Radio Televisión Española, ja us podeu imaginar que bàsicament és un programa "roig" (per aixó me'l miro, jurjurjur).
Bueno pos resulta que lo país veí va tornar a guanyar una medalla i si voleu que us sigui sincers, em vaig emocionar, sense que m'arrivès a caure la llagrimeta. Sí, em vaig emocionar perquè primer de tot va ser una dona qui la va guanyar, i aoxó sempre m'emociona. També em vagi emocionar perquè ho va fer damunt d'una bicicleta, esport masclista, però sobretot em va emocionar perque té 31 anyets, o sigui com jo d'aqui no gaire. És a dir que les xiquetes que ja no som tant xiquetes podem guanyar medalles olímpiques!
Si senyor!........ Amb un parell,........... d'ovaris.
Felicitats